Creant un personatge pel Petit Sàpiens

comic, Petit Sapiens

Cada mes se’m presenta el repte de crear un còmic sobre un personatge històric pel #PetitSapìens. Per sort no em puc ajustar massa a la realitat perquè en primer lloc serà un Zombie i per altre, en la majoria dels casos  no hi ha imatges o puc documentar-me amb pintures, gravats i dibuixos que han quedat per la posteritat.

Primer em documento, i intento treure alguns trets que caracteritzin al personatge, després estudio les imatges o representacions que hi pugui haver per captar els trets característics i només resta dibuixar i dibuixar fins trobar el personatge. Una vegada fet això, haig de crear el guió, que ha de ser divertit però alhora ha d’ajustar-se als fets històrics. Puc permetre’m alguna llicència, perquè el meu públic són nens, però la meva obligació és transmetre l’essència del personatge per encendre la seva curiositat i si pot ser, profunditzin amb el personatge més tard. Finalment un historiadaor de la revista Petit Sàpiens supervisa el text per si cal corregir i també se’m revisa l’ortografia perquè no s’escapi cap errada i ja pot anar cap a impremta.

en el proper número ens visitarà Na Keiko Fukuda que fou la primera dona Judoca de la història. Volia donar-li cert aire manga, també hauria de semblar una mica Geisha perquè la Keiko era molt amant de les tradicions de la cultura Japonesa, evidentment vestida amb el clàsic vestit de judo (judogui) i el cinturó vermell que acredita de ser l’única donaal món en aconseguir el 10è Dan, màxima qualificació de nivell en aquesta art marcial.

Les dones a “la història cadàver” del Petit Sàpiens

comic, Petit Sapiens

PETITSAPIENS-TREPAx

Cada mes al #PetitSapiens faig una col·laboració en forma de còmic que es diu #LaHistòriaCadaver on dos petits zombis (l’AG i en BÚ) viuen en un cementiri molt especial. Allà ensopeguen amb un munt de personatges històrics que fa mooolt de temps que “crien malves”, una ocasió excepcional per conèixer a tota mena de personatges del passat.

Com els del #PetitSapiens són un amor, em deixen triar i desenvolupar els guions amb tota llibertat, això si me’ls revisen i corregeixen per si de cas dic una animalada o se m’escapa una errada ortogràfica. Aquesta llibertat m’ha permès aportar el meu granet de sorra a la immensa platja de la història: la visibilitat de les dones. De seguida em vaig adonar que els personatges “importants” sempre eren homes, i què vols, si la història sempre l’han escrit els homes! em vaig posar a la pell d’una nena a qui li han comprat la revista i no em va agradar el que vaig sentir. Per això vaig rescatant de l’oblit personatges femenins de la història, què també n’hi ha i que igualmentvan fer grans coses, de pas, sense adonar-me’n he anat descobrint dones increïbles que han fet coses meravelloses i que injustament massa sovint cauen a l’oblit quan no han estat apartades pel seu gènere.

Com a home que treballa en un món ple de dones (la Il·lustració) em vaig preguntar com podria ajudar perquè dones i homes compartíssim amb igualtat la vida, i ves per on, aquest altaveu que m’ha proporcionat el #PetitSapiens em permet descobrir a les nenes i a mi mateix, les dones que la història dels homes va voler eliminar i que malgrat tot, van ajudar al progrés de la humanitat i a fer el món un lloc millor.

 Al proper número CALAMITY JANE

Si sabeu de personatges històrics dones perquè les pugui incloure a #lahistòriacadàver, deixeu-me un comentari si us plau.

 Visiteu el web la la revista #PetitSapiens

Apunts per una il·lustració: la Bohème

Sketch

Sempre he sentit devoció per l’art de Tolouse Lautrec, més quan vaig descobrir que pintava sobre cartró com jo, be ell ho feia amb olis i jo amb gouache, però aquest punt de conexió m’ha fet aprofundir més en la seva vida i obra. Ara estic preparant una il·lustració dedicada a ell, que es va beure la vida fins l’última gota i el millor cartellista pel meu gust, de quan els cartells es feien dibuixant.

Bon nadal

Sketch
Bon Nadal

Sketchbook per Ipad i dit

M’agrada el nadal, potser perquè mai he deixat de ser mainada, per bé o per mal, i és que m’agrada tornar a l’infantesa per un instant, fer el pessebre, penjar l’estrella i obrir els regals. Desembolicar el mistèri i somriure, “era el que jo volia”! 

 Me’n recordo dels que ja no hi son i per art de màgia recordo el seu somriure al voltant de la taula i totes les coses boniques. Ho se, potser soc un sòmines, pero que coi! És bonic!

Ella 

Sketch

 

  Cansada de ser un vidre prescindible un dia és va aixecar i va dir prou, llavors tot va canviar. Ell sorprés, només va saber posar cara de gripau i amb la boca oberta va descobrir que malgrat els anys Ella era una desconeguda que estava a punt de desaparèixer per sempre més. Llavors és va adonar  que era un idiòta sense remei.

Ningú

Sketch

.  

El que veus no existeix, soc la suma de moltes, pedaços que conformen un puzzle impossible i que per màgia és materialitza amb el que veus durant un suspir per després perdre’s a l’oblit. Jo faig que et miro i tu em mires, potser hi dediques una estona, la suficient perquè esdevingui record. Llavors viuré per tu, només per tu.

330

Sketch

  Li manca el 330, sense la seva vida esdevindrà un mal son. Però com se l’hi acut presentar-se sense el 330?

 Ja em sap greu però jo no hi puc fer res, només obeeixo ordres i sense el 330 està comdemnat, clar, que pot aconseguir-lo fent una gincana impossible i esgotadora, llavors torna, i podré estampar el segell amb el que aconseguirà recuperar la seva vida, però ara per ara no hi puc fer res sense el 330. 

 Evidentment és culpa seva, podia haver anat a la nostra web i descarregar-se’l i portar-lo degudament omplert, llavors la seva vida hagués estat molt més fàcil, però ara és poc menys que un delinqüent prescindible, no m’estanyaria gens que avabés sota un pont escopit pel sistema.

 Però mira que deixar-se el 330!

Rar

Sketch

Diuen que soc rar, rar? Que jo sàpiga tinc dos ulls, un nas i dues orelles com tothom, ni més ni menys, potser és el pentinat o la perilla, fins hi tot la manera de vestir, o és el meu caracter?

I què és ser normal?, qui ho decideix tot plegat?

Potser és tracta de no sortir de la norma, d’aquesta llei no escrita feta per ofegar sense contemplacions i despiatadament.

Qui escriu les normes?

Qui els ha donat el dret d’etiquetar-ho tot?

Ningú

Sketch


Un més a la pila del greix, quasi transparent, al mig de la mediocritat, sense estirabots, passa procurant no fer gaire fressa, com si el més terrible fora fer nosa, roman en silenci amb la mirada clavada al document amb l’expressió muda i orfe, com si aquell paperot solemne fora l’única cosa al món que te sentit. Dissolt entre altres mediocres, ningú el trobaria a faltar si no hi fos, un objecte de decoració totalment prescindible menys pel pobre desgraciat que espera el seu veredicte.

Llavors, com si despertés del letargi i amb un cop sec colpeja el paper amb un tampó amb ínfules de punyal i l’abandona a la safata com aquell que és desfà d’un estorb. Aixeca la mirada i diu:

El proper!

I una altra formiga esperançada ocupa el lloc de l’anterior, en una cadena tant infinita com absurda.

Cap al migdia s’aixecarà a fer un mos i potser un cafè, i tornarà al seu lloc a fer d’autómata apunyalant documents, dispensant mirades acusadores, xerrant amb poc més que monosílabs sense esma, fins que el terrabastall de timbre el desperta.

El mejor hermano del mundo mundial… tiene Sindrome de Down

Sketch, Som Capaços

plana del còmic del Sindrome de Down
 És difícil explicar segons què a la mainada, sobre tot si és una realitat crua impossible de d’amagar, però la vida ja ho te això i als nens no se’ls pot aïllar, per això cal apropar-se amb el seu llenguatge i explicar-los les coses com son amb molta cura. A la fi explicar què és el Síndrome de Down no és tan difícil però el que més m’amoïna és que s’obren nous interrogants a cada explicació i aquests són els més difícils. En aquest comic he abordat amb més intensitat la discriminació que no és patrimoni només de les persones amb discapacitat, potenciar tots els valors positius per petits que siguin i a l’hora fer-ho prou divertit per engrescar-los, una missió quasi impossible.

 El títol és “El mejor hermano del mundo mundial” amb l’afegitó sempre present de ” … tiene Síndrome de Down“, un còmic sobre dos germans Santi (que te sindrome de Down i Aran una nena molt desperta) que dia a dia salven obstacles pel fet de ser diferents… Espero encertar-la i tant de bo que el llibre sia molt útil.

cambrer

Sketch

 Invisiblement present i sempre disposat, atent, discret, amb anys d’abnegat ofici de vegades passa per una peça més de la decoració que respón amb monolosilàbs sense fer massa confiança, sempre a la distància justa, ni molt a prop, ni massa allunyat, testimoni d’alló qüotidià que sap que per futessa és l’essencial. Ni trist, ni alegre, en tot cas amb aquella seriositat complaent que coneix els gustos i les dèries de tots els parroquians, guardià dels secrets inconfessables, confessor i conseller, a cavall entre el desconegut i l’amic, a mig camí de tot i del no res, quan convé és capaç de tenir mitja conversa per alleugerir solituts, tot i això mai ningú acabarà de coneixe’l perquè això seu és interpretar un paper pocasolta a canvi d’una propina.

t.trepax