que m’ha dit un ocellet… article sobre els trens

General, Petit Sapiens

  M’ha  dit  un  ocellet  que  al   proper  #PetitSapiens il·lustraré  l’article  central  de  la  revista  que  parlarà  sobre  els  maravellosos  trens  de  vapor.  Unes  màquines  que  van  canviar el transport, el  món i van accelerar el  progrés  i  la  industrialització. De sobte res era tan lluny i tot era més a prop, es va inventar el turisme i la gent podia gaudir de les mercaderies d’indrets llunyans. De fet fou la invenció de la maquina de vapor la que ho va canviar tot perquè també va millorar la navegació.
Ja us aniré informant, esteu atents al proper número que promet ser d’alló més especial.

Creant un personatge pel Petit Sàpiens

comic, Petit Sapiens

Cada mes se’m presenta el repte de crear un còmic sobre un personatge històric pel #PetitSapìens. Per sort no em puc ajustar massa a la realitat perquè en primer lloc serà un Zombie i per altre, en la majoria dels casos  no hi ha imatges o puc documentar-me amb pintures, gravats i dibuixos que han quedat per la posteritat.

Primer em documento, i intento treure alguns trets que caracteritzin al personatge, després estudio les imatges o representacions que hi pugui haver per captar els trets característics i només resta dibuixar i dibuixar fins trobar el personatge. Una vegada fet això, haig de crear el guió, que ha de ser divertit però alhora ha d’ajustar-se als fets històrics. Puc permetre’m alguna llicència, perquè el meu públic són nens, però la meva obligació és transmetre l’essència del personatge per encendre la seva curiositat i si pot ser, profunditzin amb el personatge més tard. Finalment un historiadaor de la revista Petit Sàpiens supervisa el text per si cal corregir i també se’m revisa l’ortografia perquè no s’escapi cap errada i ja pot anar cap a impremta.

en el proper número ens visitarà Na Keiko Fukuda que fou la primera dona Judoca de la història. Volia donar-li cert aire manga, també hauria de semblar una mica Geisha perquè la Keiko era molt amant de les tradicions de la cultura Japonesa, evidentment vestida amb el clàsic vestit de judo (judogui) i el cinturó vermell que acredita de ser l’única donaal món en aconseguir el 10è Dan, màxima qualificació de nivell en aquesta art marcial.

Les dones a “la història cadàver” del Petit Sàpiens

comic, Petit Sapiens

PETITSAPIENS-TREPAx

Cada mes al #PetitSapiens faig una col·laboració en forma de còmic que es diu #LaHistòriaCadaver on dos petits zombis (l’AG i en BÚ) viuen en un cementiri molt especial. Allà ensopeguen amb un munt de personatges històrics que fa mooolt de temps que “crien malves”, una ocasió excepcional per conèixer a tota mena de personatges del passat.

Com els del #PetitSapiens són un amor, em deixen triar i desenvolupar els guions amb tota llibertat, això si me’ls revisen i corregeixen per si de cas dic una animalada o se m’escapa una errada ortogràfica. Aquesta llibertat m’ha permès aportar el meu granet de sorra a la immensa platja de la història: la visibilitat de les dones. De seguida em vaig adonar que els personatges “importants” sempre eren homes, i què vols, si la història sempre l’han escrit els homes! em vaig posar a la pell d’una nena a qui li han comprat la revista i no em va agradar el que vaig sentir. Per això vaig rescatant de l’oblit personatges femenins de la història, què també n’hi ha i que igualmentvan fer grans coses, de pas, sense adonar-me’n he anat descobrint dones increïbles que han fet coses meravelloses i que injustament massa sovint cauen a l’oblit quan no han estat apartades pel seu gènere.

Com a home que treballa en un món ple de dones (la Il·lustració) em vaig preguntar com podria ajudar perquè dones i homes compartíssim amb igualtat la vida, i ves per on, aquest altaveu que m’ha proporcionat el #PetitSapiens em permet descobrir a les nenes i a mi mateix, les dones que la història dels homes va voler eliminar i que malgrat tot, van ajudar al progrés de la humanitat i a fer el món un lloc millor.

 Al proper número CALAMITY JANE

Si sabeu de personatges històrics dones perquè les pugui incloure a #lahistòriacadàver, deixeu-me un comentari si us plau.

 Visiteu el web la la revista #PetitSapiens

Apunts per una il·lustració: la Bohème

Sketch

Sempre he sentit devoció per l’art de Tolouse Lautrec, més quan vaig descobrir que pintava sobre cartró com jo, be ell ho feia amb olis i jo amb gouache, però aquest punt de conexió m’ha fet aprofundir més en la seva vida i obra. Ara estic preparant una il·lustració dedicada a ell, que es va beure la vida fins l’última gota i el millor cartellista pel meu gust, de quan els cartells es feien dibuixant.

Que pots fer amb un tros de cartró 3

Il·lustració, Sketch


 He esmicolat unes quantes caixes que anaven al foc o en el millor dels casos al reciclatge, les he ordenat pel tamany dels trossos i vaig pintant a sobre, un retrat i un text escrit a ma, sense cap altre pretensió

L’home dels nassos

Sketch

Avui surt l’home dels nassos

 Cada 31 de desembre l’home dels nassos surt de la seva soca del bosc on viu tot l’any i és passeja per la vila, és l’únic dia que pot fer-ho doncs com diu la llegenda te tans nassos com dia te l’any. Una enganyifa per la mainada que surt al carrer per si pot veure’l sense adonar-se que avui, precissament avui només té un nas com tu i com jo.

Bon nadal

Sketch
Bon Nadal

Sketchbook per Ipad i dit

M’agrada el nadal, potser perquè mai he deixat de ser mainada, per bé o per mal, i és que m’agrada tornar a l’infantesa per un instant, fer el pessebre, penjar l’estrella i obrir els regals. Desembolicar el mistèri i somriure, “era el que jo volia”! 

 Me’n recordo dels que ja no hi son i per art de màgia recordo el seu somriure al voltant de la taula i totes les coses boniques. Ho se, potser soc un sòmines, pero que coi! És bonic!

Ella 

Sketch

 

  Cansada de ser un vidre prescindible un dia és va aixecar i va dir prou, llavors tot va canviar. Ell sorprés, només va saber posar cara de gripau i amb la boca oberta va descobrir que malgrat els anys Ella era una desconeguda que estava a punt de desaparèixer per sempre més. Llavors és va adonar  que era un idiòta sense remei.

Ningú

Sketch

.  

El que veus no existeix, soc la suma de moltes, pedaços que conformen un puzzle impossible i que per màgia és materialitza amb el que veus durant un suspir per després perdre’s a l’oblit. Jo faig que et miro i tu em mires, potser hi dediques una estona, la suficient perquè esdevingui record. Llavors viuré per tu, només per tu.

El Richard

Sketch

 Quan era petit allà pels 70 al barri existien el “quinquis” lladregots de poca volada que és dedicaben a robar i abusar sense cap recança, encara que fores del barri, tant se l’hi enfotia si era mainada o avi, volien diners, els volien ja i de la manera més ràpida. De vegades s’organitzaven en bandes que atemoritzaven el barri. Un dia, va apareixer la SIDA i van començar a extingir-se amb ajut de la presó. Avui en dia ja no en queden al barri.