Bon nadal

Sketch
Bon Nadal

Sketchbook per Ipad i dit

M’agrada el nadal, potser perquè mai he deixat de ser mainada, per bé o per mal, i és que m’agrada tornar a l’infantesa per un instant, fer el pessebre, penjar l’estrella i obrir els regals. Desembolicar el mistèri i somriure, “era el que jo volia”! 

 Me’n recordo dels que ja no hi son i per art de màgia recordo el seu somriure al voltant de la taula i totes les coses boniques. Ho se, potser soc un sòmines, pero que coi! És bonic!

Ella 

Sketch

 

  Cansada de ser un vidre prescindible un dia és va aixecar i va dir prou, llavors tot va canviar. Ell sorprés, només va saber posar cara de gripau i amb la boca oberta va descobrir que malgrat els anys Ella era una desconeguda que estava a punt de desaparèixer per sempre més. Llavors és va adonar  que era un idiòta sense remei.

Ningú

Sketch

.  

El que veus no existeix, soc la suma de moltes, pedaços que conformen un puzzle impossible i que per màgia és materialitza amb el que veus durant un suspir per després perdre’s a l’oblit. Jo faig que et miro i tu em mires, potser hi dediques una estona, la suficient perquè esdevingui record. Llavors viuré per tu, només per tu.

330

Sketch

  Li manca el 330, sense la seva vida esdevindrà un mal son. Però com se l’hi acut presentar-se sense el 330?

 Ja em sap greu però jo no hi puc fer res, només obeeixo ordres i sense el 330 està comdemnat, clar, que pot aconseguir-lo fent una gincana impossible i esgotadora, llavors torna, i podré estampar el segell amb el que aconseguirà recuperar la seva vida, però ara per ara no hi puc fer res sense el 330. 

 Evidentment és culpa seva, podia haver anat a la nostra web i descarregar-se’l i portar-lo degudament omplert, llavors la seva vida hagués estat molt més fàcil, però ara és poc menys que un delinqüent prescindible, no m’estanyaria gens que avabés sota un pont escopit pel sistema.

 Però mira que deixar-se el 330!

cambrer

Sketch

 Invisiblement present i sempre disposat, atent, discret, amb anys d’abnegat ofici de vegades passa per una peça més de la decoració que respón amb monolosilàbs sense fer massa confiança, sempre a la distància justa, ni molt a prop, ni massa allunyat, testimoni d’alló qüotidià que sap que per futessa és l’essencial. Ni trist, ni alegre, en tot cas amb aquella seriositat complaent que coneix els gustos i les dèries de tots els parroquians, guardià dels secrets inconfessables, confessor i conseller, a cavall entre el desconegut i l’amic, a mig camí de tot i del no res, quan convé és capaç de tenir mitja conversa per alleugerir solituts, tot i això mai ningú acabarà de coneixe’l perquè això seu és interpretar un paper pocasolta a canvi d’una propina.

t.trepax

Mariner

Sketch


 Fa temps que és remulla més per dins que per fora esperant un vaixell comprensiu que se’l pugui engolir d’una vegada i rescatar-lo dels naufràgis de rom que cada nit el llençen a la platja de la desesperació com un desfet més, inclús estaria disposat que se l’engolís per sempre més a canvi d’una mica de dignitat, doncs l’enteniment ja fa temps que se’l va veure d’un glop. Sempre ha tingut més por a les tempestes de dins d’un vas que a qualsevol naufràgi a la mar.

T.trepax

esquizofrènia

Sketch


 Sento com una veu que em xiuxiueja des de dins, no sembla pas la meva, és com si algú altre s’hi hagués instal·lat comodament des de que ni recordo i em xerra, per moments em reconec però d’altres sembla ben be algú altre que s’hagi instal·lat comodament en el meu jo per a divertir-se una estona. Una veu muda que escolto clarament des del silènci i que retruny  per reivindicar-se. Ve de ben endins, d’allà on és fan els somnis a l’albada. Tan punt hi és com desapareix sense despedir-se per anar a jugar amb la imaginació a fer castells de sorra sobre els núvols, per retornar a coll i be de l’absurd i pintar-me impossibles a la babalà només per a mi que és desfan com el fum només veure’ls. Va i be entremaliada com la mainada, de vegades se’n riu de mi burleta, conscient que és una veu sense veu i que només jo puc escoltar-la, com és diverteix la descarada.

Sobre tot de matinada quan només estic amb mi mateix em xiuxiueja sense aturador tota esbojarrada, quan no hi soc tot i encara mig dormo despert, m’explica contes  o em dibuixa impossibles que s’esmunyen de seguida en un no res.

Dibuix fet amb Sketchbook per ipad amb el dit

Txiki Trepax

Vell

Sketch


 Aquest desgastat malabarista de les paraules encara li queden algunes histories per contar, encara hi ha prou tinta per somiar despert una estona llarga, de fet, ja viu més en el món dels somnis que en qualsevol altre indret. Sentat al balancí diu que si mentre amb la mirada perduda és perd per les boires dels records que han esdevingut una mena de present dibuixat amb carbonet sempre a punt d’esborronar-se i desdibuixar-ho tot per esdevenir una inconcreta taca que te una mica de realitat i molt de fantasia.

Dibuix fet amb Sketchbook per Ipad.

Trepax.com