
Logotip trepax creat per a la ceramista Angels Llop per difondre i comercialitzar i marcar les seves obres. especialment fonts ornamentals.
Logotip trepax creat per a la ceramista Angels Llop per difondre i comercialitzar i marcar les seves obres. especialment fonts ornamentals.
LlenyesEspunya.cat es una empresa familiar que es dedica a la tala i venda de llenya per particulars i a l’engrós a la zona de la Garrotxa, Ripollés i Pla de l’Estany des de fa més de 50 anys. És una empresa d’àmbit rural que ha decidit apostar per les noves tecnologies per apropar-se als clients, conscients de que cada vegada més les eines telemàtiques són imprescindibles per desenvolupar la seva tasca.
Les empreses d’entorn rural són cada cop més conscients de que cal estar a la xarxa, el que passa es que sovint no saben com, per això els vaig assessorar de les diferents opcions que hi havien i les tasques que haurien de fer. No són empreses que puguin invertir massa en aquest aspecte, de fet el més important es ser visibles i facilitar el contacte, i per fer això no cal fer gaire despesa. Així que van decidir fer la web amb una plantilla de wordpress.
Les plantilles a la fi són estructures que fan de fonaments, el que difernecia d’una web a una altra rau en el aspecte gràfic, per això els vaig fer una sessió de fotografies i els vaig desenvolupar el logotip. Una Pyme pot per poc preu tenir una web digna que contingui totes les eines per ser eficaç, a més de ser atractiva pels ulls.
Una vegada feta la web es fa un treball SEO per a propagar-la i ser fàcil de trobar.
Clients contents i jo també
Estic fent unes infografies digitals amb Photoshop on haig de presentar un producte a partir d’una única fotografia del llit. Haig d’integrar be el llit en un entorn totalment virtual per no haver de presentar-lo en un fons blanc i crear una atmósfera més càlida i acollidora.
Després n’haig de fer unes altres per il·lustar una web que s’estan fent, més complexa on no hi ha res real, només el llit. El més com`licat és adaptar la il·luminació de la fotografia del llit a l’entorn que l’embolcalla.
Casa Luciano és un petit comerç de Barcelona on hi pots trobar un munt de “delicatessen” relacionades amb el món del porc Ibèric, però a més és un exels celler i també hi pots degustar una excel·lent cuina casolana de xup-xup.
M’han encarregat fer la web i com sempre hi vaig fer una visita, allà em vaig adonar que tenia la gràfica obsoleta i no gaire clara. l’hi vaig proposar de possar-hi ordre unificant-la perquè tot respiri coherència en tots i cada escun dels seus productes per millorar la qualitat de la seva imatge.
Vectorialització de dibuix d’un porc amb affinity dessigner i muntatge final del logotip amb Illustrator.
Client content i engrescat.
Els de la Ratafia Russet han convocat un concurs pel disseny d’una samarreta que és presentarà per les properes Festes del Tura a Olot. No soc gaire de concursos, de fet, només hi he participat un parell o tres de vegades enla meva vida, però al ser una cosa de la terra i en un àmbit que sempre m’ha fet il·lusió però poques vegades he tingut l’oportunitat, he pensat de participar per pur divertiment.
La mecànica del concurs no m’entusiasma, això dels vots per entrar a una final és molt arbitràri, doncs seleccionen els que més amics mobilitza en lloc de la feina feta. Però, que coi! jo també tinc amics, així que et demano que votis per la meva proposta
Pots votar-me , aquí
https://basicfront.easypromosapp.com/voteme/901447/637300969
Collage fotogrèfic o infografia de dues fotografies. Per una banda el fons que és la riera de Riudaura i l’altre d’un esquirol vermell. La feinada es retallar cada escun dels pels de l’animaló i desenfocant vores i mantenint la zona central enfocada, una feina meticulosa que requereix molt d’esforç però que recompensa quan la feina està feta.
Els forns de pa J. Costa d’Olot em van encarregar de fer la seva web oficial. Per encarar el projecte vaig visitar el seu obrador i botiga, llavors vaig tindre clar que havia de fer quelcom entre la modernitat i la tradició. No volía que fora una plana de “disseny”, volia reflectir l’essència de la seva feina i els seus productes, l’estètica evocaria la part artesanal, els recursos gràfics la modernitat, cercant sempre l’equilibri.
Les sessions de fotos van ser el·laborades amb cura, vaig observar el que tenia al voltant, tenia clar que la fotografia de producte no seria un platò artificial, la il·luminació és la que hi ha, els fons els espais de treball i els calaixos de fusta per la fermentació que són rústics i càlids perquè si. Vaig poder treure unes bones imatges perquè quan vaig fer les fotos dels pans m’ho vaig agafar com el que son obres d’art per menjar i del resultat n’estic molt satisfet.
Una web que ha de servir per donar a conèixer la seva bona feina com artesans, un punt de contacte, un referent que conté el millor de la tradició i el millor de la modernitat, una plana humil, sense embuts però que a l’hora vol transpirar la seva professionalitat i amor per allò que fan, i que no ha costat gaire, perquè ho fan molt be, només m’he limitat a descriiure i a embolcallar-ho de manera bonca.
Bonsai La Selva és una empresa que es dedica al cultiu. cura, docencia i venda relacionada amb l’art del Bonsai. Una vegada documentat he vist que la majoria d’empreses és decanta per un estil oriental i jo he volgut fugir d’això per fer-lo més diferencial, m’he centrat exclusivament en l’activitat: el cultiu d’arbres i diorames naturals de petit format. Substituint la “i” per un arbre trobo que explica molt be l’activitat i a més es senzill i clar, evocant els principis de l’art del Bonsai.
Encàrreg de l’Ajuntament de Barcelona del districte de Gràcia pel festival d’humor Gràcia Riu pel mes d’Octubre del 2016.
Quan em van encarregar una gràfica per un festival d’humor em vaig posar a suar, un concepte massa intangible per no caure en tópics o pitjor perque no s’entengui. Vaig iniciar una fase d’estudi i documentació i vaig recordar que Gràcia fou aprincipis del segle XX un referent en publicacions satiririques com “La campana de Gràcia” o “L’Esquella de la Torratxa”, llavors vaig orientar la gràfica cap a l’estètica que van fer servir aquestes publicacions, tot quedava rodó i tenia sentit.
Però no sempre les coses surten com vols i de vegades es compliquen, del disseny inicial tot i que va agradar molt el client tenia dues pors, per una banda el simbol de la torre del rellotge de Gràcia el trobava molt “cremat” i per altra, patia per restar protagonisme als altres barris que conformen el districte de Gràcia, per acabar-ho d’adobar van trobar que els colors sepies eren poc vistosos i els volien més vius, total tot un replantejament.
Al final he hagut de reinterpretar la idea inicial per adequar-se a les exigències del client, finalment he aconseguir acomplir amb tot sense traïr el concepte inicial.