Ets convidada a l’exposició “què pot fer amb un tros de cartró” de les il·lustracions de TXIKI TREPAX que estarà del 4 al 27 d’Octubre a la galeria IMPAKTES VISUALS de Sabadell al carrer Sant Francesc 15.
Ets convidat a la innauguració que és farà Dijous dia 4 a les 18h que constarà d’un petit aperitiu i música a càrreg de 2Dj
#trepax #txikitrepax #illustration #art #paint
La Bohème
Tinc una gran debilitat per tot allò que envolta l’artista francés Tolouse Lautrec, esguerrat de neixement es va rodejar de les ànimes més esguerrades de la nit parisenca que va exprimir fins l’última gota, vitalista empedreit, les convencions sempre van passar de llarg quan no se les va gastar amb la penúltima farra, va aconseguir crear lluny de corrents i modes una obra que sempre sedueix. Quan me’n vaig assabentar que el cartró era un dels seus suports preferits, li he volgut retre homenatge amb un dels meus cartrons, no me n’he pogut estar.
El pensador, somia despert.
Entaforat dins del forat, només trec el cap per veure quin pa s’hi dona molt de tant en tant, per després continuar, cpm sempre ha fet i a amagar amb la vida, com si no hagués estat res de l’altre món.
El martiri dels sants oficinistes
El martiri dels sants oficinistes, obligats a navegar entre documents sense rub on la lògica va marxar cames ajudeu-me ben lluny per no ser esclafada per un cop de segell, colpegen sense pietat cada paper enmanillats a la taula amb la mirada perduda conscients que la comdemna es de per vida.
El dubte
Visc en un inabastable interrogant a la recerca de respostes impossibles per apaivagar la consciència encara que només sia una petita eternitat.
El germà bessó de Magritte toca el clavicordi imaginàri dins la peixera mentre una truita francesa li xiuxiueja poemes de François Malherbe seguint sempre el compàs que marquen les ones d’aquest mar en miniatura on vivim submergits.
Cihuatanejo
En un oblidat indret de món hi ha un petit poble que sempre mira esmaperdut el mar, mal batejat amb l’estrambòtic nom de Cihuatanejo…
L’encisador de papallones
La Fina vivía al barri del Raval, de fina només tenia el nom, perquè un cor tan gran no pot encabre de cap manera en un cos esquifit…
He esmicolat unes quantes caixes que anaven al foc o en el millor dels casos al reciclatge, les he ordenat pel tamany dels trossos i vaig pintant a sobre, un retrat i un text escrit a ma, sense cap altre pretensió
La set…
Cada 31 de desembre l’home dels nassos surt de la seva soca del bosc on viu tot l’any i és passeja per la vila, és l’únic dia que pot fer-ho doncs com diu la llegenda te tans nassos com dia te l’any. Una enganyifa per la mainada que surt al carrer per si pot veure’l sense adonar-se que avui, precissament avui només té un nas com tu i com jo.Avui surt l’home dels nassos
Quan era petit allà pels 70 al barri existien el “quinquis” lladregots de poca volada que és dedicaben a robar i abusar sense cap recança, encara que fores del barri, tant se l’hi enfotia si era mainada o avi, volien diners, els volien ja i de la manera més ràpida. De vegades s’organitzaven en bandes que atemoritzaven el barri. Un dia, va apareixer la SIDA i van començar a extingir-se amb ajut de la presó. Avui en dia ja no en queden al barri.
