Benjamin Franklin visita el #Petitsapiens

Aviat ens visitarà un personatge molt important per a la història nord-americana, es tracta de ni més ni menys que de’n Benjamin Franklin, savi intel·lectual molt respectat a la seva època i que va desenvolupar molts oficis i activitats a la seva vida: Impressor, redactor, periodista, músic, cientific, inventor, polític i diplomàtic. Va inventar les ulleres bifocals, l’harmonica de vidre, però el que és més important, va demostrar que els núvols de tempesta van carregats d’electricitat mitjançant un estel que portava metall, entre ells una clau, aquest descobriment el va portar a inventar el parallamps, que tan útil seria per desenvolupament i coneixement de l’electricitat en el futur. No te’l pots perdre!!!

#trepax #sketch #historiacadaver #petitsapiens #sapiens

Apunts per una il·lustració: la Bohème

Sempre he sentit devoció per l’art de Tolouse Lautrec, més quan vaig descobrir que pintava sobre cartró com jo, be ell ho feia amb olis i jo amb gouache, però aquest punt de conexió m’ha fet aprofundir més en la seva vida i obra. Ara estic preparant una il·lustració dedicada a ell, que es va beure la vida fins l’última gota i el millor cartellista pel meu gust, de quan els cartells es feien dibuixant.

Circ (sketch)

Esborrall per a personatge d’un conte (director d’un circ de puçes) fet amb tauleta gràfica simulant llapis.

Que pots fer amb un tros de cartró 3

 He esmicolat unes quantes caixes que anaven al foc o en el millor dels casos al reciclatge, les he ordenat pel tamany dels trossos i vaig pintant a sobre, un retrat i un text escrit a ma, sense cap altre pretensió

Soc un robot, joder no ho se tot

Soc in robot, joder no ho se tot!

Gargot altrament dit sketch en cool

Fent gargots perquè estic tramant alguna cosa

Nap Buf

Nap Buf

Un nou amic en el que estic treballant

Sketch o gargots

 Heu-me ací, a la taula del jardí del Centre Cívic de Riudaura, fent gargots per un nou projecte. 

L’home dels nassos

Avui surt l’home dels nassos

 Cada 31 de desembre l’home dels nassos surt de la seva soca del bosc on viu tot l’any i és passeja per la vila, és l’únic dia que pot fer-ho doncs com diu la llegenda te tans nassos com dia te l’any. Una enganyifa per la mainada que surt al carrer per si pot veure’l sense adonar-se que avui, precissament avui només té un nas com tu i com jo.

Bon nadal

Sketchbook per Ipad i dit

M’agrada el nadal, potser perquè mai he deixat de ser mainada, per bé o per mal, i és que m’agrada tornar a l’infantesa per un instant, fer el pessebre, penjar l’estrella i obrir els regals. Desembolicar el mistèri i somriure, “era el que jo volia”! 

 Me’n recordo dels que ja no hi son i per art de màgia recordo el seu somriure al voltant de la taula i totes les coses boniques. Ho se, potser soc un sòmines, pero que coi! És bonic!

Ella

 

  Cansada de ser un vidre prescindible un dia és va aixecar i va dir prou, llavors tot va canviar. Ell sorprés, només va saber posar cara de gripau i amb la boca oberta va descobrir que malgrat els anys Ella era una desconeguda que estava a punt de desaparèixer per sempre més. Llavors és va adonar  que era un idiòta sense remei.

Ningú

.  

El que veus no existeix, soc la suma de moltes, pedaços que conformen un puzzle impossible i que per màgia és materialitza amb el que veus durant un suspir per després perdre’s a l’oblit. Jo faig que et miro i tu em mires, potser hi dediques una estona, la suficient perquè esdevingui record. Llavors viuré per tu, només per tu.

El Richard

 Quan era petit allà pels 70 al barri existien el “quinquis” lladregots de poca volada que és dedicaben a robar i abusar sense cap recança, encara que fores del barri, tant se l’hi enfotia si era mainada o avi, volien diners, els volien ja i de la manera més ràpida. De vegades s’organitzaven en bandes que atemoritzaven el barri. Un dia, va apareixer la SIDA i van començar a extingir-se amb ajut de la presó. Avui en dia ja no en queden al barri.

L’home de cartró

Amb un tros de cartró

 

 M’he trobat amb un tros de cartró, primer he tingut la tentació de llençar-lo al foc, però com tenia els estris a ma, mhan vingut ganes de dibuixar-hi a sobre, i ves, m’ho he passat molt be, de fet no se ni perquè compro llibretes, el costum? ganes de trascendir? una manera de dotar-lo de dignitat?, ximpleries! Qualsevol suport es bo, n’hi ha que a més et sorprenen. Vaig a agafar un altre tros a veure que passa.

330

  Li manca el 330, sense la seva vida esdevindrà un mal son. Però com se l’hi acut presentar-se sense el 330?

 Ja em sap greu però jo no hi puc fer res, només obeeixo ordres i sense el 330 està comdemnat, clar, que pot aconseguir-lo fent una gincana impossible i esgotadora, llavors torna, i podré estampar el segell amb el que aconseguirà recuperar la seva vida, però ara per ara no hi puc fer res sense el 330. 

 Evidentment és culpa seva, podia haver anat a la nostra web i descarregar-se’l i portar-lo degudament omplert, llavors la seva vida hagués estat molt més fàcil, però ara és poc menys que un delinqüent prescindible, no m’estanyaria gens que avabés sota un pont escopit pel sistema.

 Però mira que deixar-se el 330!