Quan va morir el Freehand, pels il·lustradors se’ns va acabar el món, teniem, si o si que fer sevir “Illustrator” sense cap altra opció professional. M’hi vaig adaptar, tot i això sempre vaig pensar que el programa és quedava molt curt per molt que tingués un munt de coses al menú que no faria servir mai, a la fi, un mal programa vectorial i un mal programa digital, fins que va aparèixer Affinity designer que per 35,00€ pagats només una vegada et donava una eina professional, àgil i efectiva.
Affinity te moltes coses bones que ja anirem veient més endevant amb profunditat, la primera però a destacar és una molt bona utilitat de veure la feina a pantalla dividida, a més pots preparar-la al teu gust: vector, pixels, retina, contorn i pots asignar a cada banda el que dessitgis. Personalment faig servir contorn per una banda i vector per l’altra, això m’ajuda a ajustar les linies amb molta més precissió.
És un molt bon programa que et proporciona el millor del món vectorial i a l’hora et permet combinar-ho sense escarafalls amb el món digital.
Un dia va sonar el telèfon i a l’altra banda vaig sentir la veu del meu aïmat director de la Revista Petit Sàpiens que venia amb una proposta sota el braç: tenia l’oportunitat d’il·lustrar un conte del vicepresident del govern català Oriol Junqueras que havia escrit
